Iberiagraeca

One of the objectives of the Iberia Graeca centre is to create a bibliographical database that includes all the publications concerning the material documents demonstrating the trade and presence of the Greeks in the Iberian Peninsula, as well as other fundamental studies regarding the Greek colonisation of the Mediterranean.

A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | K | L | M | N | O | P | Q | R | S | T | U | V | W | X | Y | Z |

ADROHER et alii 1997 A. M. Adroher et alii: “Campaña de prospección arqueológica superficial en los Llanos de Bugejar (Puebla de Don Fadrique, Granada)”, Anuario Arqueológico de Andalucía 2, Sevilla, 86-97.

ADROHER/LÓPEZ MARCOS 1989 A. M. Adroher, A. López Marcos: “Informe del estudio de cerámicas de barniz negro en el Museo Provincial de Almería”, Anuario Arqueológico de Andalucía 2, Sevilla, 382-389.

ADROHER/LÓPEZ MARCOS 1990 A. M. Adroher, A. López Marcos: “Estudio de cerámicas de barniz negro en los Museos Arqueológicos de Granada y Jaén”, Anuario Arqueológico de Andalucía, Sevilla, 307-310.

ADROHER/LÓPEZ MARCOS 1996 A.M. Adroher, A. López Marcos: “Material del siglo IV a.n.e. en Mas Castellar de Pontós (Alt Empodà, Girona): el silo 27”, Cypsela XI, Girona, 41-58.

ADSERIAS 1998 M. Adserias: “Evidències de passat. Prehistòria i món antic a Vila-seca”, Monografies de Vila-seca 20, Ajuntament de Vila-seca, Vialaseca, 51.

ADSERIAS et alii 1993 M. Adserias et alii: “L assentament pre-romà de Tarragona”, Revista d Arqueologia de Ponent 3, Lleida, 177-227.

ALAMINOS et alii 1991 A. Alaminos et alii: “Algunas observaciones sobre el comercio colonial en la costa central y meridional de Catalunya en época arcaica”, Actas de la reunión La presencia de material etrusco en la Península Ibérica, Barcelona, 275-294.

ALBERICH/ROS 1992 J. Alberich, M. Ros: “Transcripció i transliteració dels noms dels principals vasos grecs”, Faventia 14, Barcelona, 63-68.

ALLUÉ et alii 2007 E. Allué et alii: “La sitja ibèrica de la Plaça de Sant Andreu de la Selva del Camp (Baix Camp)”, A: HERNÁNDEZ, G. (coord.), Jornades d Arqueologia 1999: Comarques de Tarragona (1993-1999) prehistòria, protohistòria i època medieval, Departament de Cultura, Barcelona, 259-274.

ALMAGRO 1943a M. Almagro: Breve guía para la visita de las excavaciones de Ampurias, Barcelona.

ALMAGRO 1943b M. Almagro: Ampurias. Guía de las excavaciones, Barcelona.

ALMAGRO 1945 M. Almagro: “Excavaciones en Ampurias. Últimos hallazgos y resultados”, Archivo Español de Arqueología XX, Madrid, 59-75.

ALMAGRO 1947 M. Almagro: “Estratigrafía de la ciudad helenístico-romana de Ampurias”, Archivo Español de Arqueoógía XX, Madrid, 179-199.

ALMAGRO 1949 M. Almagro: “Cerámica griega gris de los siglos VI y V a. de J.C. en Ampurias”, Rivista di Studi Liguri 15, Bordighera, 62-122.

ALMAGRO 1951 M. Almagro: Ampurias. Historia de la ciudad. Guía de las excavaciones, Barcelona.

ALMAGRO 1953 M. Almagro: Las necrópolis de Ampurias, vol. I. Introducción y necrópolis griegas, Monografías Ampuritanas III, Barcelona.

ALMAGRO 1955 M. Almagro: Las Necrópolis de Ampurias, vol. II. Necrópolis romanas. Las necrópolis indígenas, Monografias Ampuritanas III, Barcelona.

ALMAGRO 1957 M. Almagro: Ampurias. Historia de la ciudad. Guía de las excavaciones, Barcelona.

ALMAGRO 1962 M. Almagro: “Nuevas tumbas halladas en las necrópolis de Ampurias”, Ampurias XXIV, Barcelona, 225-238.

ALMAGRO 1964 M. Almagro: Excavaciones en la Palaiápolis de Ampurias, Excavaciones arqueológicas en España 27, Madrid.

ALMAGRO 2002 M. Almagro:   “Una probable divinidad tartésica identificada: NIETHOS/NETOS”, Paleohispánica 2, Zaragoza, 37-70.

ALONSO et alii 2000a N. Alonso et alii: “La fortaleza de Arbeca. El proyecto Vilars 2000. Investigación, recuperación y socialización del conocimiento y del patrimonio”, A: La forteresse de Arbeca. Le projet Vilars 2000 Recherche, recuperation et socialisation de la connaissance et du patrimonie. Trabajos de prehistoria 57, n.° 2, Arbeca, 161-173.

ALONSO et alii 2000b N. Alonso et alii: “Les Roques del Sarró (Lleida, Segrià): Evolució de l assentament entre el 3600 cal. a.n.e i el 175 a.n.e”, Revista d Arqueologia de Ponent 10, Lleida, 101-173.

ALONSO/JUNYENT/LOPEZ 2005 N. Alonso, E. Junyent, J. B. López: Arbeca. La Fortalesa dels Vilars, Barcelona, Museu d Arqueologia de Catalunya, (Guies del Museu d Arqueologia de Catalunya).

ALVAREZ et alii 2002 R. Álvarez et alii: “Excavacions a l assentament ibèric del Castell d Ulldecona (Ulldecona, Montsià). Un balanç de conjunt”, I Jornades d Arqueologia. Ibers a l Ebre. Recerca i interpretació (Tivissa, 23 i 24 de novembre de 2001), Ilercavonia 3, Tortosa, 171-184.

ALVAREZ-OSSORIO 1910 F. Álvarez-Ossorio: Vasos griegos, etruscos o italogriegos que se conocen en el Museo Arqueológico Nacional, Madrid.

ALVAREZ/LÓPEZ 1991 A. Álvarez, A. López: “L assentament ibèric i el poblat medieval del Puig del Castell d Ulldecona (campanya de 1985)”, XXXVII Assemblea Internacional d Estudiosos, Amposta, Tarragona, 1-20.

AMO DEL 1976 M. del Amo: “Restos materiales de la población romana de Onuba”, Huelva Arqueológica II, Huelva, 13-43.

AMO DEL 1978 M. del Amo: “El Castañuelo. Un poblado céltico en la provincia de Huelva”, Huelva Arqueológica IV, Huelva, 299-359.

AMO DEL/BELEN 1981 M. del Amo, M. Belen: “Estudio de un corte estratigráfico en el Cabezo de San Pedro”, Huelva Arqueológica V, Huelva, 57-148.

AMYX 1988 D. A. Amyx: Corynthian vase-painting of the archaic period, University of California Press, Berckeley, Los Angeles, Londres.

AQUILUÉ 1999 X. Aquilué (dir.): Intervencions arqueològiques a Sant Martí d Empúries (1994-1996). De l assentament precolonial a l Empúries actual, Monografies Emporitanes 9, Girona.

AQUILUÉ et alii 2000 X. Aquilué et alii: “Les ceràmiques gregues arcaiques de la Palaiàpolis d Empúries”, en: CABRERA, P., SANTOS, M. (coord.), Ceràmiques jònies d època arcaica. Centres de producció i comercialització al Mediterrani Occidental, Actas de la Mesa Redonda (Empúries, 26-28 de mayo de 1999), Monografies Emporitanes 11, Barcelona, 285-346.

AQUILUÉ et alii 2002 X. Aquilué et alii: “Nuevos datos acerca del habitat arcaico de la Palaiàpolis de Emporion”, en: LUC, J. M. (coord.), Habitat et Urbanisme dans le monde grec de la fin des palais mycéniens à la prise de Milet (494 av. J.-C.), Pallas, Revue d Ètudes Antiques 58, Toulouse, 301-327.

ARANCIBIA/ESCALANTE 2006 A. Arancibia, Mª. M. Escalante: “Aportaciones a la arqueología urbana de Málaga, de la Málaga fenicia a la Málaga bizantina a través de los resultados de la excavación de C/Císter 3-San Agustín 4”, Anuario Arqueológico de Andalucía, Sevilla, 3636-3656.

ARASA 1995 F. Arasa: “Material provinent del jaciment ibèric del Cormulló dels Moros (Albocàsser, Castelló). II. Els materials d importació i les imitacions”, Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló 16, Castelló, 125-156.

ARBELOA 1990 J. M. V. Arbeloa: “Prospeccions i excavacions arqueològiques Les Valletes”, Aldover (Baix Ebre), Butlletí Arqueològic de Tarragona 12, Tarragona, 188-194.

ARRIBAS 1956 A. Arribas: “La primera campaña de excavaciones en el poblado ibérico y villa romana de Adarró”, Butlletí Biblioteca-Museu Balaguer IV, Lleida, 23-48.

ARRIBAS et alii 1987 A. Arribas et alii: El barco de El Sec (Costa de Calvià, Mallorca), Estudio de los materiales, Mallorca.

ARRIBAS/ARTEAGA 1975 A. Arribas, O. Arteaga: El yacimiento fenicio de la desembocadura del río Guadalhorce (Málaga), Cuadernos de Prehistoria de la Universidad de Granada, Serie monográfica 2, Granada.

ARRIBAS/MOLINA 1968-1969 A. Arribas, F. Molina: “La necrópolis ibérica del Molino de Caldona. (Campaña de 1968)”, Oretania 28-33, Linares, Jaén, 160-229.

ARRIBAS/TRIAS 1959 A. Arribas, G. Trias: “Los primeros vasos áticos con barniz rojo coral hallados en España”, Archivo Español de Arqueología 34, Madrid, 168-177.

ARRIBAS/TRIAS 1961 A. Arribas, G. Trias: “Un vaso del Pintor del Polos de Ampurias (Contribución al estudio de las cerámicas áticas más antiguas de España)”, Archivo Español de Arqueología 34, Madrid, 168-177.

ARTEAGA 1979 O. Arteaga: “Avance sobre las nuevas excavaciones en el Cerro del Mar. Campaña 1976”, Noticiario Arqueológico Hispánico 6, Madrid, 259-274.

ARTEAGA 1988 O. Arteaga: “Zur phönizischen Hafensituation von Toscanos, Forschungen zur Archäologie und Geologie im Raum von Torre del Mar 1983/84”, Madrider Beiträge 14, Mainz, 127-141.

ARTEAGA/PADRÓ/SANMARTI 1990 O. Arteaga, J. Padró, E. Sanmartí: El poblado Ibérico del Tossal del Moro de Pinyeres (Batea, Terra Alta, Tarragona), Monografies Arqueològiques 7, Barcelona.

ASENSIIO et alii 2003a D. Asensio et alii: “El jaciment ibèric de Sant Esteve d Olius (Olius, Solsonès). Un centre d acumulació d excedent agrícola del segle III ac a la Lacetània”, A: Actes de les Jornades d Arqueologia i Paleontologia 2000, Comarques de Lleida Vol. I, Barcelona, 253-264.

ASENSIO 1996 D. Asensio: “Les àmfores d importació de la Ciutadella ibèrica d Alorda Park o les Toixoneres (Calafell, Baix Penedès, Tarragona)”, Revista d Arqueologia de Ponent 6, Lleida, 35-79.

ASENSIO et alii 1999a D. Asensio et alii: “El poblament ibèric al Vendrell: estat de la qüestió”, Miscel•lània Penedesenca XXIV, Vilanova i la Geltrú, 55-70.

ASENSIO et alii 1999b D. Asensio et alii: “L assentament ibèric del Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d Ebre)”, A: HERNÁNDEZ, G. (coord), Jornades d Arqueologia 1999: Comarques de Tarragona (1993-1999): prehistòria, protohistòria i època medieval, Barcelona, 157-174.

ASENSIO et alii 2000a D. Asensio et alii:  “L assentament ibèric de Tarragona. L excavació arqueològica al carrer dels Caputxins, núm. 24”, Tàrraco 99, Arqueologia d una capital provincial romana (Taragona 15,16 i 17 d abril de 1999), Tarragona, 71-82.

ASENSIO et alii 2000b D. Asensio et alii: “La ceràmica àtica del Turó de Ca n Olivé (Cerdanyola del Vallès, Barcelona). Comerç i distribució de vaixella fina importada a la Catalunya central (segles V i IV aC)”, III Reunió sobre Economia en el Món Ibèric (València, 24-27 de novembre de 1999), Saguntum Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia Extra 3, Valencia, 369-380.

ASENSIO et alii 2001a D. Asensio et alii: “Les formes d organització social i econòmica a la Cossetània ibèrica: noves dades sobre l evolució i tipologia dels assentaments entre els segles VI-III a. C.”, A: I Taula Rodona Internacional d Ullastret: Territori polític i territori rural durant l edat del ferro a la Mediterrània occidental, Monografies d Ullastret 2, Girona, 253-272.

ASENSIO et alii 2001b D. Asensio et alii: “Tipus d assentaments i evolució del poblament ibèric a la Catalunya central (eix Llobregat - Cardener)”, A: MARTIN, A, PLANA, R. (dir.), Territori polític i territori rural durant l edat del Ferro a la Mediterrània Occidental, (Monografies d Ullastret 2), Girona, 183-202.

ASENSIO et alii 2002 D. Asensio et alii: “El nucli ibèric del Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d Ebre): un estat de la qüestió”, I Jornades d Arqueologia. Ibers a l Ebre. Recerca i interpretació, Ilercavonia 3, Tivissa, 185-203.

ASENSIO et alii 2003a D. Asensio et alii: “El jaciment de La Codina (Pinell, Solsonès), un assentament d època ibèrica, romana i medieval”, A: Actes de les Jornades d Arqueologia i Paleontologia 2000, Comarques de Lleida Vol. I, Barcelona, 269-284.

ASENSIO et alii 2003b D. Asensio et alii: “El jaciment ibèric dels Estinclells (Verdú, lUrgell): un assentament fortificat ilergeta del segle III aC”, Revista d Arqueologia de Ponent 13, Lleida, 222-236.

ASENSIO et alii 2005 D. Asensio et alii: “La troballa d una màscara grotesca de terracuita en el jaciment ibèric de Mas d en Gual (El Vendrell, Baix Penedès)”, Fonaments 12, Barcelona, 223-233.

ASENSIO et alii 2006 D. Asensio et alii: “Noves intervencions arqueològiques a l assentament fortificat ilergeta dels Estinclells (Verdú, Urgell)”, A: Arqueologia i Arqueòlegs. Homenatge a Ramon Boleda Cases. Actes de la XXXV Jornada de Treball. Verdú 2004, Grup de Recerques de les Terres de Ponent, Tàrrega, 201-230.

ASENSIO et alii 2007 D. Asensio et alii: “Les Toixoneres, Alorda Park”, A: HERNÀNDEZ, G. (coord.), Jornades d Arqueologia 1999: Comarques de Tarragona (1993-1999): prehistòria, protohistòria i època medieval, Barcelona, 275-292.

ASENSIO et alii 2008 D. Asensio et alii: “L hàbitat i el camp de sitges ibèric de Sant Esteve d Olius (Olius, Solsonès). Un nucli d activitats economiques especialitzades del segle III aC a la Catalunya Interior”, A: Tribuna d Arqueologia 2007, Departament de Cultura, Barcelona, 149-168.

ASENSIO et alii 2010 D. Asensio et alii: “Evidencias arqueológicas de la incidencia púnica en el mundo ibérico septentrional (siglos VI-III a.C.). Estado de la cuestión y nuevos enfoques”, Mainake XXXII (2), Málaga, 705-734.

ASENSIO/CELA/FERRER 1996 D. Asensio, X. Cela, C. Ferrer: “Els materials ceràmics del poblat ibèric del Castellet de Banyoles (Tivissa), Collecció Salvador Vilaseca de Reus”, Pyrenae 27, Barcelona, 163-191.

ASENSIO/CELA/MORER 2005 D. Asensio, X. Cela, J. Morer: “El jaciment protohistòric del Turó de la Font de La Canya (Avinyonet del Penedès, Alt Penedès): Un nucli d acumulació d excedents agrícoles a la Cossetània (segles VII-III aC)”, Fonaments 12, Barcelona, 177-195.

ASENSIO/MORER 2003 D. Asensio, J. Morer: “Campanya de sondeig de comprovació dels resultats de les prospeccions arqueològiques”, A: GUITART, J., PALET, J.M., PREVOSTI, M. (coord.), Territoris antics a la Mediterrània i a la Cossetània oriental: actes del Simposi Internacional d Arqueologia del Baix Penedès, Barcelona, 195-210.

ASENSIO/OTIÑA 2002 D. Asensio, P. Otiña: “Àmfores d importació i comerç en època ibèrica (S.VI-Ia.C.) a la zona del Camp de Tarragona”, Citerior 3, Tarragona, 93-128.

ASENSIO/PONS 2005 D. Asensio, E. Pons: “La troballa d un crater àtic de figures roges en el jaciment ibèric de Mas Castellar (Pontós, Alt Empordà)”, Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló 24, Castelló, 199-212.

ASENSIO/PRINCIPAL/SANMARTÍ 1995 D. Asensio, J. Principal, J. Sanmartí: “Annex: Els materials d importació del poblat de Castellruf”, El poblat ibèric de Castellruf, Memòries d Intervencions Arqueològiques a Catalunya 16, Barcelona, 165-183.

ASENSIO et alii 2009-2010 Asensio et alii: “La ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles: Resultats de l excavació del sector adjacent a les torres pentagonals (2008-2010)”, Tribuna d Arqueologia 2009-2010, Barcelona, 243- 264.

AUBET 1994 Mª. E. Aubet: Tiro y las colonias fenicias de Occidente, Ed. Crítica, Barcelona.

AUBET 1999 Mª. E. Aubet: “La secuencia arqueo-ecológica del Cerro del Villar, La cerámica fenicia en occidente. Centros de producción y áreas de comercio”, Actas del I Seminario Internacional sobre Temas Fenicios, Alicante, 41-68.

AUBET et alii 1999 Mª. E. Aubet et alii: Cerro del Villar-I. El asentamiento fenicio en la desembocadura del río Guadalhorce y su interacción con el hinterland, Junta de Andalucía, Consejería de Cultura, Sevilla.